Be amb aquest començo una serie de posts als amics que tinc, poquets pro el que compta es la cualitat 
, i començarem amb la que va ser la primera persona que vaig fer amistat, la dali.
Es una noia baixeta que no para quieta, li agrada molt voltar i descobrir lloscs, i comprar, sempre que te 4 lindens a la butxaca sels poleix, sembla que tingui les botxaques foradades 
. Sempre esta disposada a montar alguna festa, sobretot d’aniversari, encara que despres digui que n’esta farta. Xerra pels descossits, no callaria ni sota l’aigua, i s’hi ta de fotre canya per alguna cosa no es talla i to diu ben clar, pero aixo es el k la fa ser una de les millors amigues k tinc.
Ens vam coneixer al poc temps d’haber nascut jo a SL, ens em passat moltes hores xerrant, be mes ella que no pas jo , i amb aquestes xerrades varem anar fent-nos amics. Desde aleshores hem voltat força per SL, tot i que ens queda molt per veure 
. Al cap d’un temps d coneixer-la li van sortir unes orelles i una cua de gateta, que suoso que es una malaltia infecciosa perque a mi tmb m’han sortit, pro com que no te efectes perjudicials dons estem trankils .
Ara s’ha aficionat a anar a fotre tirus, i moltes vegades la veureu armada fins les dents, per tan no la feu enfadar no sigui que prengueu mal, pero no crec que us faci res es molt bona noia.
Segueix essent com ets preciosa.
/kiss dali
